Resolució positiva de conflictes en el CEIP Cas Capiscol

IMG_4811

La AMIPA del CEIP Cas Capiscol, de Palma va ser una de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes que van participar en el programa Solidaritza’t durant aquest curs escolar. Entre les activitats treballades de forma col·laborativa hi va haver el taller familiar “Resolució positiva de conflictes”, dinamitzat per la sociòloga Catalina Nebot, en el qual es van treballar els principals elements, les formes de posicionar-nos i algunes tècniques assertives davant un conflicte, mitjançant tècniques participatives.

El taller va tenir lloc el passat 4 de juny, a les instal·lacions de l’escola.

Com a invitació al taller, des del programa Solidaritza’t es va preparar aquest fullet informatiu, que l’AMIPA del CEIP Cas Capiscol es va encarregar d’enviar a totes les famílies de la comunitat educativa a fi d’animar les mares i pares a participar en el taller i sensibilitzar sobre la importància de resoldre els conflictes dins una cultura de pau, per millorar la relació i convivència en família.

La convocatòria va tenir una bona acollida, ja que es va comptar amb la participació de vuit mares, dos pares, tres nines i dos nins de primària, a més de cinc nines i quatre nins d’infantil que ens van acompanyar durant la primera part del taller.

Aquestes són algunes de les eines que es van fer servir durant el taller per propiciar la reflexió dels participants.

La primera va ser el vídeo L’home orquestra (One man band), que presenta un conflicte d’interessos i una forma de resoldre’l amb la fórmula perdre-perdre, en lloc de la fórmula guanyar-guanyar. Amb ajuda de preguntes, els participants del taller van anar desgranant els missatges del vídeo i reflexionant sobre les actituds davant el conflicte, el model de la competició en lloc de la cooperació i l’existència de recursos aparentment limitats, que sovint generen molts conflictes en la família, l’escola, la comunitat i el món.

IMG_4781

Una altra de les eines fetes servir va ser el teatre de la imatge. L’objectiu del teatre de la imatge és ajudar els participants a veure millor, a discernir les imatges amagades, aquelles que són menys evidents a primera vista, de la realitat o temàtica que s’està treballant. La riquesa d’aquesta modalitat teatral rau a prendre consciència que davant d’una mateixa imatge no descobrim tots el mateix. La interpretació depèn de la subjectivitat de cadascú. El llenguatge visual ofereix una manera original, en ocasions simbòlica, i accessible a tothom.

Per a aquest exercici, una nina participant va fer una estàtua d’algú en situació de conflicte, que es produïa en la seva família, sense explicar la història, simplement va fer una imatge que va servir com a punt de partida.

A partir d’aquí, la imatge es va anar completant amb la intervenció de més participants, intentant donar un sentit a la imatge col·lectiva, de tal manera que representés una situació de conflicte. Quan hi va haver cinc persones en la imatge, se’n va fer la lectura.

4795 mod

Primera foto: representen una família, a la imatge apareix la mare i tres fills (un sembla molt petit), la mare envia el seu fill i la seva filla a recollir les joguines, la nina ho fa i el nin se’n va, la cara de la mare és d’enfadada.

La imatge es va analitzar amb preguntes com:

-Què podria representar?

-Com estan els cossos? Mostren agressivitat? Submissió? Passivitat?

Es va demanar als cinc participants que canviassin la seva posició fins a aconseguir fer una imatge d’aquest conflicte resolt de forma negativa.

4803 mod

4801 mod

Segona foto: La nina i el nin no recullen les joguines, és la mare qui acaba fent-ho.

Aquesta segona foto es va estudiar a partir d’aquestes preguntes:

– Quin tipus de resolució negativa s’ha representat? Ha guanyat algú amb aquesta solució?

-Quins són els actors en conflicte? Quin paper tenia cada un?

Després es va demanar a les mateixes persones que canviassin la seva posició fins a fer una imatge d’aquest conflicte resolt de forma positiva.

4799 mod

Tercera foto: La nina i el nin gran fan cas a la mare i no hi ha disputa.

Es va reflexionar sobre la tercera foto a partir d’aquestes qüestions:

Què ha passat? Era realment positiva? Ha guanyat algú?

Què vol dir que un conflicte se solucioni “positivament”? Qui ha de guanyar?

-En quina fase del conflicte creieu que estàvem? Si era la crisi… quina solució creieu que era més probable? La positiva o la negativa?

-De quins factors depèn que el conflicte se solucioni o no positivament, és a dir, què ha de passar perquè arribem a una cooperació?

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta dinàmica va ser identificar l’enorme importància que té la comunicació que s’estableix entre les persones que participen en el conflicte.

Per aquesta raó, es va continuar el taller estudiant alguns aspectes de la comunicació i la descripció de tres de les seves modalitats: agressivitat, passivitat i assertivitat.

Finalment, es va proposar una darrera dinàmica, en la qual es va treballar l’eina del teatre fòrum. El teatre fòrum és una modalitat teatral creada pel director brasiler Augusto Boal, en la qual s’exposa un problema que afecta una comunitat. Aquest problema es du a escena i es dóna als espectadors l’oportunitat de transformar-se en espect-actors, intercanviant-se per un dels personatges, per mostrar una manera diferent de procedir. El teatre fòrum no dóna la solució als problemes, però sí genera eines per expressar diferents punts de vista, mitjançant l’experimentació i el diàleg.

4822 mod

Així es va dur a escena una situació d’abús de poder per part d’un grup de noies “populars del pati”. L’escenificació va acabar amb un petit fòrum i es va donar l’oportunitat als personatges de provar diferents rols i formes de fer front a la situació.

IMG_4824

IMG_4826

IMG_4827

D’aquest exercici cal remarcar la importància de la corporalitat davant del conflicte, i la detecció de quan podem fer front a un conflicte sols i quan necessitem algun suport.

Alguns dels aspectes rellevants que van aparèixer i es van discutir d’aquest conflicte van ser:

– La diferència en la gestió de les incidències en l’escola i l’institut

– La implicació de pares i mares en les dinàmiques del centre

– La importància dels tercers davant dels conflictes i les situacions d’agressió

– La necessitat que les persones joves tinguin adults de confiança

– La importància de la comunicació entre pares, mares, fills i filles

– La comunicació com una assignatura pendent en les famílies i com una habilitat per entrenar.

IMG_4807

Per al programa Solidaritza’t va ser bastant revelador escoltar les opinions dels nins, nines, mares i pares, que aportaven visions diferents i complementàries sobre el tractament dels conflictes en la convivència escolar i familiar. Les eines teatrals van facilitar la reflexió de forma vivencial, partint de les experiències pròpies; a més de la creació d’un espai intergeneracional en què els rols habituals dins les famílies es van transformar, ja que els adults es van obrir a la possibilitat d’expressar-se i reflexionar a través del joc teatral i els més petits van veure com les seves reflexions van ser tan valuoses com les dels adults, la qual cosa va generar un enriquiment mutu.

Enhorabona a l’AMIPA del CEIP Cas Capiscol per la seva implicació en el programa Solidaritza’t i a la comunitat educativa per la seva participació en les activitats proposades.

Anuncis

Un pensament sobre “Resolució positiva de conflictes en el CEIP Cas Capiscol

  1. Retroenllaç: Celebrem la pau! | Solidaritza’t!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s