A Llubí, som molt més que prínceps o princeses

El programa “Solidaritza’t”impulsat per ISCOD-UGT Illes Balears, ha iniciat amb molta il·lusió les activitats d’aquest curs escolar, a la comunitat educativa del CEIP Duran Estrany de Llubí, amb el taller vivencial d’equitat de gènere A Llubí, som molt més que prínceps o princeses.

El taller va respondre a preguntes com les següents:

cartell-taller-equitat-de-genere

  • Com podem respectar la creació de la identitat sexual dels nostres fills i filles?
  • Què és l’amor romàntic, com pot contribuir a perpetuar les desigualtats de gènere i quina relació té amb la violència de gènere?
  • Quines eines podem emprar per promoure una educació lliure de sexisme a l’escola i la llar?

La metodologia del taller va consistir a combinar dinàmiques de teatre social (per promoure la reflexió vivencial), treball en grup (per fer propostes transformadores) i conceptualització dels temes tractats (per posar nom a situacions concretes) sobre aquesta realitat que afecta les famílies.

Imaginaris de gènere

És així com es va començar amb una dinàmica de teatre d’imatge, en la qual s’havia de representar amb totes les parts del cos les paraules proposades per na Catalina, dinamitzadora del taller. Aquí teniu una imatge de la paraula princesa.

img_8092

Tot seguit, a partir d’una sèrie de preguntes, vàrem concloure que aquestes princeses es veien:

  • amb posicions postisses i amb poc equilibri al cos,
  • amb una actitud d’exhibició, poc actives,
  • exhaustes a causa de la mesura que havien de mostrar en tot moment.

img_8095

D’altra banda, els prínceps es veien:

  • més relaxats, més equilibrats, més còmodes,
  • amb molta confiança en ells mateixos.

A continuació, es varen analitzar algunes imatges que representaven estereotips sexistes respecte a la comunicació dels homes i les dones, i això va permetre extreure algunes reflexions:

manmeetswomanimages1

Imatge: Yang Liu, de l’obra Man Meets Woman

  • Homes representats com a equilibrats, directes, eficients.
  • Dones recaragolades, comunicació dispersa i difusa (inseguretat, mentides, xafarderia).
  • Els homes, ferms, segurs, vàlids per a les empreses, ràpids.
  • Les dones no inspiren confiança.

Contràriament a aquests tòpics, les dones són les que s’encarreguen en la majoria de casos de la cura dels infants i les que es comuniquen amb ells, amb les escoles i amb les altres mares; les que gestionen les emocions i les que escolten els fills i filles. Aquesta qualitat, lluny de ser valorada, sovint es considera una debilitat.

L’amor romàntic

Després, es va abordar l’imaginari de l’amor romàntic, fent una composició en grup, en què varen aparèixer aquests elements:

img_8098

  • Els mitjans audiovisuals, concretament les pel·lícules, com a forma de transmissió de l’amor romàntic.
  • La idea de l’home romàntic que “conquereix” la dona posant-se de genolls, demanant-li matrimoni.
  • La finalitat de l’amor romàntic: la parella.
  • La idealització de l’amor romàntic (amor sota la pluja).
  • L’amor romàntic format per dues persones ben juntes i aferrades.
  • La idea d’un amor feliç.

Tot i que la imatge mostrava l’ideal de l’amor romàntic, les mares participants varen fer una crítica a aquest ideal, ja que consideraven que la realitat de les parelles és una altra i sovint es ven una idea d’enamorament que gairebé sempre acaba decebent.

dina-goldstein

Blancaneus. Foto: Dina Goldstein, de la col·lecció fotogràfica Princesas caídas

 

Igualment, es varen discutir algunes conseqüències negatives i perills de la idea d’amor romàntic com:

  • No és real (mite), es basa en frases com “No hi ha res impossible per a l’amor”.
  • Entén el sacrifici, la renúncia i la rendició com a forma d’amor.
  • Fomenta el paper passiu de la dona respecte a la seva pròpia vida, l’espera de la seva meitat.
  • Pot justificar conductes violentes com a forma d’amor (la gelosia com un signe d’amor).
  • Pressiona els homes a seguir uns rols determinats.
  • Exclou les formes d’estimar que no siguin heterosexuals.

Posteriorment es va representar aquesta imatge col·lectiva d’una situació de sexisme quotidià que genera conflicte a les famílies: l’home mira la televisió, mentre la dona neteja angoixada i, mentrestant, els fills demanen atenció.

img_8103

Quan analitzam aquesta imatge, apareixen algunes idees interessants:

  • Les dones assumeixen la majoria de càrregues físiques (neteja) i mentals (organització) a la casa.
  • A vegades quan els homes fan alguna cosa els acaben criticant perquè no ho han fet com elles volien.
  • Aquesta situació genera estrès i esgotament.

Seguidament, es va reflexionar sobre el tema i les dones participants varen proposar accions per transformar aquesta realitat:

  • Organitzar les tasques de la família de forma compartida.
  • Fer partícips tots els membres de la família de les tasques i activitats setmanals.
  • Parlar quan ens sentim angoixades, fer entendre a la nostra parella com ens sentim.
  • No donar res per descomptat (el fet de ser dona no té per què comportar que sigui la responsable de fer la neteja de la casa).
  • Deixar temps per a una mateixa, per realitzar activitats que ens agradin o simplement descansar.

Eines de canvi

Finalment, es va fer el visionament del vídeo Like a girl i es va treballar en grup per respondre a la pregunta “Què podem fer els pares, les mares i les escoles davant el sexisme i la perpetuació del mite de l’amor romàntic?”. Algunes propostes transformadores varen ser les següents:

  • Oferir jocs comuns per a nins i nines.
  • Respectar les preferències dels nins i nines amb llibertat (roba, pentinats, esports).
  • Evitar comprar roba sexista, encara que es difícil trobar roba unisex.
  • Treballar les emocions, totes, no només les que es consideren positives.
  • Oferir als nins i nines una idea més multidimensional de l’amor, per fer que aquest no només es centri a trobar una persona, sinó a desenvolupar-se, madurar i estimar-se un mateix o una mateixa.
  • Donar a conèixer dones importants de la història.
  • Contar de forma apoderadora la història i el paper de les dones de la família.
  • Algunes d’aquestes i altres propostes es recullen en aquest document resum del taller.

img_8109

Per a “Solidaritza’t” ha estat molt profitós aquest taller. Compartir i escoltar els comentaris, experiències i aportacions de les mares, ens permet construir junts coneixements molt valuosos per a les nostres tasques de transformació de la societat. Igualment dona molta satisfacció comprovar aquest esperit obert, crític i qüestionador que com més va, més present és a les comunitats educatives i que fa que el canvi sigui imparable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s