Educació per al desenvolupament

Què és l’educació per al desenvolupament?

L’educació per al desenvolupament (EpD) és un concepte ampli i dinàmic que abasta nombrosos temes que tenen com a objectiu comú la formació d’una ciutadania més conscient, solidària i crítica, oberta al món i preparada per lluitar pels grans reptes globals que afronta la nostra societat.

L’EpD promou una ciutadania global, per mitjà de coneixements, habilitats i valors que contribueixin a:

  • Desenvolupar un pensament crític sobre els problemes globals complexos.
  • Impulsar la participació activa en la definició del nostre present i futur.
  • Entendre com en el món tot està interconnectat i com el context global forma part de la vida quotidiana local.

Tornar a dalt

D’on ve l’educació per al desenvolupament?

L’educació per al desenvolupament apareix lligada a la cooperació internacional i les relacions Nord-Sud, i està enormement influïda per les transformacions sofertes en els contextos socials, polítics i econòmics, en el procés de canvi que coneixem com a globalització.

Les ONGD han tingut un paper clau en el seu origen, ja que moltes de les primeres iniciatives en l’àmbit de l’educació per al desenvolupament van sorgir a partir dels programes d’ajuda en països pobres de diverses ONGD. El que varen començar sent reunions de presentació i informació sobre els projectes, varen passar a ser descripcions de la realitat en altres països, les quals donaven compte, a més de la necessitat de suport, de violacions de drets humans derivades de la situació de subdesenvolupament.

En fases posteriors, el panorama institucional de l’educació per al desenvolupament s’ha fet més plural i complex, en fer la seva aparició nous actors institucionals, com les organitzacions intergovernamentals, mitjans de comunicació, institucions educatives formals, altres organitzacions socials. Tanmateix, les ONGD continuen tenint un paper central en la definició de les temàtiques, els enfocaments i els continguts.

L’EpD no és una proposta estàtica sinó un concepte dinàmic, que canvia i incorpora nous elements amb el pas del temps. En la seva evolució podem distingir cinc generacions, segons els avenços observats en els seus enfocaments, continguts i pràctiques.

Aquest model no ha de ser vist per etapes, de manera que una generació substitueix l’anterior. Més aviat, es tracta d’un procés acumulatiu en el qual el discurs i la pràctica de l’educació per al desenvolupament han evolucionat de forma desigual, de manera que en les activitats d’un actor determinat poden coexistir trets d’una o una altra generació, ja que cada generació ha renovat el seu discurs i les seves pràctiques, i roman vigent sota noves formes.

  • Primera generació: enfocament caritativoassistencial.
  • Segona generació: enfocament desenvolupista.
  • Tercera generació: educació per al desenvolupament crítica i solidària.
  • Quarta generació: educació per al desenvolupament humana i sostenible.
  • Cinquena generació: educació per al desenvolupament per a la ciutadania global.

Si voleu conèixer en profunditat l’evolució de l’EpD a través d’aquestes cinc generacions, us recomanam llegir aquest document.

Tornar a dalt

Quins temes aborda l’EpD?

L’educació per al desenvolupament abasta nombrosos temes, que interactuen entre ells i es transformen. Alguns d’ells són: drets humans, globalització, cultura de pau, medi ambient, equitat de gènere, consum responsable, interculturalitat, justícia social. A continuació intentem definir-los i explicar com són abordats des de l’EpD.

Tornar a dalt


Drets humans

drets humans

Els drets humans són drets inherents a tots els éssers humans, sense cap distinció de nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color, religió, llengua o qualsevol altra condició. Tots tenim els mateixos drets, sense cap discriminació.

Hi ha reconeguts drets civils i polítics, com el dret a la vida, la igualtat davant la llei, la lliure circulació i la llibertat d’expressió; drets econòmics, socials i culturals, com el dret al treball, la seguretat social i l’educació; drets col·lectius, com els drets al desenvolupament i la lliure determinació. Tots els drets humans són indivisibles, interrelacionats i interdependents. L’avenç d’un facilita l’avenç dels altres. De la mateixa manera, la privació d’un dret afecta negativament els altres.

L’EpD entesa com a educació per a la ciutadania global comparteix amb l’enfocament dels drets humans el sentit de la participació com a dret. Educar per formar ciutadans i ciutadanes amb un sentit global, que es reconeguin com a pertanyents a una comunitat mundial d’iguals, que reclamin el seu protagonisme en el desenvolupament dels processos socials i polítics, tant en el pla local com en el global. Una ciutadania que tingui la capacitat de denunciar i exigir responsabilitats als governs, les institucions, les empreses, les ONGD, perquè facin efectiu el compliment dels drets humans.

Tornar a dalt

Globalització

globalización

La globalització és un procés dinàmic a escala planetària. Consisteix en la creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món, mitjançant la unió dels seus mercats, societats i cultures, a través d’una sèrie de transformacions socials, econòmiques i polítiques, amb greus riscos per a la política participativa, les economies i les cultures locals.

El model de desenvolupament de la globalització, injust i insostenible, propicia un procés de concentració del capital que genera un augment desmesurat de la pobresa i de l’exclusió social, al costat d’un increment de les migracions forçades. Tanmateix, hi ha altres lectures de la globalització que evidencien l’enorme potencial dels processos globals quant a participació i solidaritat.

Avui, més que mai, la globalitat forma part de la nostra quotidianitat local. Estam vinculats a persones a cada continent, a causa de:

-La gran mobilitat i capacitat per comunicar-nos i interactuar a través de les tecnologies, els mitjans de comunicació o de transport;

-Les relacions i els tractats de comerç internacional;

-El canvi climàtic, l’ús de recursos naturals, la contaminació, els fenòmens naturals.

L’EpD ens dóna l’oportunitat de desenvolupar un pensament crític sobre els problemes globals complexos i ens anima a explorar les seves causes i conseqüències, al mateix temps que ens impulsa a actuar tenint clar que les nostres decisions afecten la vida de persones d’altres parts del món, igual com les seves decisions afecten la nostra vida.

Tornar a dalt

Cultura de pau

paz

La cultura de pau és un conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l’ésser humà i la seva dignitat. La cultura de pau posa en primer pla els drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l’adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones.

La cultura de pau prevé els conflictes enfrontant les seves causes per solucionar els problemes mitjançant el diàleg, la transformació creativa i la negociació entre les parts implicades.

L’EpD ens mostra com la pau es construeix a partir de la satisfacció de les necessitats bàsiques de les persones i els pobles, de benestar, llibertat i justícia. L’EpD també ens anima a lluitar davant les desigualtats que marginen, exclouen i provoquen violències en qualsevol de les seves manifestacions.

Tornar a dalt

Medi ambient

medi ambient

L’ésser humà depèn del medi que el sustenta, en conseqüència cuidar i respectar el planeta del qual nosaltres mateixos som part, significa cuidar de nosaltres mateixos.

Aquesta cura passa per l’ús sostenible dels recursos que ens brinda l’ecosistema (matèries primeres, aigua, oxigen, energia, biodiversitat, terra fèrtil), i intentar deixar la mínima empremta possible al nostre pas. També implica mantenir relacions sanes que busquin l’equilibri en la naturalesa i l’equitat entre els éssers humans.

L’EpD ens mostra que el medi ambient és determinant en el benestar de les persones i els pobles i ens anima a emprendre accions davant la degradació mediambiental, les causes del canvi climàtic, la reducció de la biodiversitat, el dret a l’aigua i als béns essencials, amb el compromís de tots els agents (ciutadans i ciutadanes, escola, governs, empreses, organitzacions socials).

Tornar a dalt

Equitat de gènere

equitat de genere

Els éssers humans, siguin homes o dones, nins o nines, hauríem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats. Desafortunadament no és així i la discriminació de gènere és encara present en totes les societats, en tots els àmbits: social, cultural, econòmic i fins i tot institucional. Les nines, en diversos contextos, continuen estant relegades respecte als nins en l’accés a l’educació, i les disparitats de gènere tendeixen a augmentar en els nivells educatius superiors. És també freqüent que els llocs de treball de poc prestigi siguin ocupats per dones i els homes dominin els llocs de poder on es prenen les decisions. En diversos països de tots els continents les dones són les víctimes més freqüents de la violència en totes les seves formes.

Per aquestes raons, és necessari apostar per unes relacions equitatives de gènere que facilitin la igualtat d’oportunitats, la coresponsabilitat i la superació d’un model de societat on l’autoritat és exercida pels homes.

L’EpD cerca promoure la reflexió i els processos que ens portin a canviar el llenguatge, els estereotips sexistes, transmetre una imatge positiva de les dones i visibilitzar les causes de les desigualtats entre homes i dones.

Tornar a dalt

Consum responsable

consumo responsable

Cada vegada que consumim un bé o un servei, donam suport al productor i li donam un missatge implícit: segueix així, ho fas bé!

Les nostres eleccions diàries com a consumidors tenen un impacte social, econòmic i ambiental en l’àmbit local i global, tant avui com demà. Per aquesta raó, les nostres decisions de consum han de cercar una coherència amb el món que volem construir: sostenible, just, solidari i en pau. Per aconseguir-ho és necessari tenir informació sobre els productes que compram: quina classe de matèries primeres contenen, com i on es produeixen, sota quines condicions de treball i comercialització, on aniran a parar després del seu ús.

El concepte de consum responsable és molt ampli, tanmateix podem sintetitzar-lo en tres blocs:

  1. Un consum ètic, en el qual s’introdueixin valors com un factor de decisió per triar un producte, començant per l’austeritat com un valor en si mateix.
  2. Un consum ecològic, que inclou, les “erres” del moviment ecologista: reduir, reutilizar i reciclar, però en què també es tenen en compte elements com l’agricultura i la ramaderia ecològiques, l’opció per la producció artesanal, els circuits de proximitat…
  3. Un consum solidari, que inclou també el comerç just, és a dir, que indaga en les condicions laborals en les quals s’ha produït un bé o un servei. Es tracta de: pagar allò que és just pel treball realitzat, tant a la gent d’altres països com a la de més a prop; eliminar la discriminació; potenciar alternatives socials i d’integració, i procurar un nou ordre econòmic internacional.

L’EpD ens mostra com les persones en consumir poden, mitjançant les seves compres quotidianes, contribuir al canvi de les regles de producció i consum en la nostra societat. En aquestes compres i en la mateixa capacitat d’elecció, poden convertir un acte de consum conscient, en un acte de transformació social. L’EpD també ens anima a crear nous estils de vida personals i comunitaris més austers i responsables.

Tornar a dalt

Interculturalitat

interculturalidad 1

És un procés de comunicació i interacció entre persones i grups amb diferents identitats, cultures i religions, basat en l’enriquiment mutu i el reconeixement de la diversitat com a valor. Parteix que cap persona o grup cultural no és superior a cap altra i cerca afavorir el diàleg, la concertació i, amb això, la integració i convivència en una societat alhora plural i cohesionada.  

Per formar ciutadanes i ciutadans globals, l’EpD considera que és necessari l’aprenentatge d’habilitats i actituds interculturals que facilitin el diàleg, el respecte i la interacció amb persones de tot el món. Aquest aprenentatge va dirigit a fer possible una convivència plena en un món interconnectat gràcies a les noves tecnologies, els mitjans de comunicació, la facilitat per viatjar, les relacions econòmiques internacionals, entre d’altres.

Tornar a dalt

Justícia social

justicia social

La justícia social es refereix a les nocions fonamentals d’igualtat d’oportunitats i de drets humans per a totes les persones, més enllà del concepte tradicional de justícia legal. Està basada en l’equitat i l’accés als beneficis del progrés social i econòmic per a tothom, sense discriminació. És imprescindible perquè els individus puguin desenvolupar el seu màxim potencial i perquè es pugui aconseguir una convivència pacífica i pròspera, dins i entre les nacions.

L’EpD com a educació sociopolítica té com a eix la justícia social i prova de conscienciar sobre: les desigualtats planetàries existents en el repartiment de la riquesa i del poder entre les persones i els països; les seves causes i conseqüències, i el nostre paper com a ciutadans en la construcció d’estructures més justes.

Aquí encontrarás el contenido de esta sección en castellano

Tornar a dalt

Anuncis

2 pensaments sobre “Educació per al desenvolupament

  1. Retroenllaç: Benvinguda a la comunitat educativa del CEIP Miquel Duran i Saurina | Solidaritza’t!

  2. Retroenllaç: El programa “Solidaritza’t” comença una nova fase | Solidaritza’t!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s