Comunicació no-violenta, un camí cap a la cultura de pau

Fa unes setmanes vàrem dur a terme un taller familiar vivencial sobre la comunicació no-violenta (CNV) amb la comunitat educativa del CEIP Nadal Campaner Arrom, de Costitx. Cartell CNV

Per començar, vàrem definir la comunicació i vàrem reconèixer que vivim en un entorn amb un elevat grau de violència (guerres, conflictes, assetjament, sexisme, etc.), però que tenim la capacitat i la responsabilitat de promoure un canvi en el nostre entorn.

IMG_8038

A continuació, vàrem escenificar en parella una situació comunicativa recent que hagués estat agradable o desagradable i en grup vàrem tractar d’identificar què passa en cada situació i quines necessitats s’estaven cobrint i quines no. Igualment, vàrem detectar quines emocions ens generava la situació.

Totes les imatges creades es donaven en l’àmbit familiar. Algunes d’aquestes varen ser:

IMG_8039

IMG_8041

IMG_8043

Per ampliar un poc la idea sobre la violència com una dinàmica molt més complexa, vàrem introduir el triangle de Galtung i vàrem demanar exemples dels diferents tipus de violència. Les persones participants proposaren la violència obstètrica, la dels camps de futbol, la dels patis de les escoles i els transports públics, aquesta última especialment habitual en països empobrits.

Triangle violència

Tot seguit, vàrem definir la CNV com un model que aposta per facilitar una comunicació empàtica i respectuosa de les persones amb elles mateixes i entre si, a partir d’una expressió honesta d’un mateix (o assertivitat) i l’escolta respectuosa de l’altre (o empatia).

IMG_8054

Un principi clau de la CNV és la capacitat d’expressar-se sense utilitzar judicis sobre què està bé o malament i el que és correcte o incorrecte. Per això es remarca la importància d’expressar sentiments i necessitats, en comptes de crítiques o judicis morals.

El model d’expressió i escolta de la CNV consta de quatre passes:

Pasos CNV

Tot seguit, vàrem demostrar les quatre passes de la CNV amb un exemple proper per a les famílies i després les persones participants vàrem experimentar en grups les passes de la CNV partint d’una situació personal, assumint un dels tres rols possibles: experimentador, facilitador i observador.

Aquest exercici va ser molt significatiu, ja que es van aportar exemples concrets de la vida quotidiana i es van generar moltes preguntes a cada grup, i fins i tot un debat sobre algunes qüestions de posicionament.

Més tard, vàrem tenir l’explicació de na Sònia Sans, directora del centre, sobre el funcionament de les pràctiques restauratives amb l’alumnat i l’equip docent, la qual va resultar molt aclaridora i motivant per a les famílies per continuar en aquest camí de construcció de pau.

IMG_8060

Gràcies a les mares, als pares, a l’AMIPA i a na Sònia per la seva implicació i bona disposició per crear aquest espai d’aprenentatge col·lectiu!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s